En un mes estarem celebrant Carnaval, una festa que si per alguna cosa ens agraden a Bezzia és pels seus dolços. Les torrades i la llet fregida es converteix en postres habituals per aquestes dates al nostre país, però perquè no degustar, a més, altres dolços populars a Carnaval com els Castagnole.
Els castagnole són un dolç tradicional italià la massa del qual s'assembla molt a la de les nostres rosquilles fregides. També se'ls compara amb els bunyols de vent per la forma en què actuen durant el fregit. Encara que a diferència dels bunyols, no s'omplen.
Els castagnole poden preparar-se de moltes maneres, encara que a Bezzia sentim debilitat per aquesta versió amb formatge ricotta. Si us agrada el mató no dubteu a tastar els Castagnole de ricotta perquè us sorprendran. I no heu d'esperar Carnaval per fer-ho.
Ingredients
- 200 g. de formatge ricotta
- 50 g. de sucre
- Ratlladura d'1 llimona
- Ratlladura d'1 taronja
- 2 ous M
- 250 g. de farina de rebosteria
- 8 g. de llevat químic
- Oli suau per fregir
- Sucre per arrebossar
Pas a pas
- Bat el formatge amb el sucre fins a obtenir una crema.
- A continuació afegeix les ratlladures i els ous, un per un, sense deixar de batre.
- Incorpora després la farina tamisat amb el llevat en diverses tandes, barrejant amb una llengua després de cada addició per acabar de preparar la massa.
- Un cop feta la massa, escalfa abundant oli en un cassó ampli. L'oli no ha d'estar extremadament calent o els castagnole es dauraran en excés per fora i quedaran crus per dins. Si tens un termòmetre de cuina l'ideal és que controlessis que la temperatura oscil·li entre 160-170ºC.
- Fregeix els castagnole en tandes fins que es daurin. Utilitza una cullereta per agafar una porció de massa equivalent a una nou i amb les teves mans, mullant-te lleugerament els rovells dels dits perquè la massa no s'enganxi, dóna forma als castagnole abans de ficar-los a l'oli. Com passa amb els bunyols, ells sols s'aniran girant en inflar-se.
- Un cop daurats, treu-los de la paella i arrebossa'ls en sucre.
- Els castagnole estan riquíssim acabats de fer quan la capa exterior està cruixent gràcies al fregit i el sucre, però també els pots menjar l'endemà -encara que aquesta característica hagi desaparegut- si els conserves en un recipient hermètic una vegada freds.
