Els mobles vitrina han estat sempre peces molt versàtils, intemporals i funcionals; tanmateix, feia un temps que eren relegats a l'oblit ja que a finals del segle passat es va potenciar l'ús de l'aparador horitzontal i de portes opaques, i molts arrossegàvem a més certs prejudicis cap a les vitrines poblades de “cachivaches” que vèiem a casa dels nostres familiars.
És clar que els núvols no ens deixaven veure el sol perquè aquestes peces auxiliars són fantàstics organitzadors, ressalten el protagonisme dels objectes que allotgen, reflecteixen i difonen la llum, i sobretot donen una nota d'estilisme a qualsevol estança. Si bé el format actual ha envolucionat força: Es prenen com a exemple les vitrines de les consultes mèdiques i les farmàcies, encara que sense oblidar l'aire nostàlgic dels gabinets o càmeres de les meravelles dels grans col·leccionistes en segles pretèrits.
Aquesta pugna entre allò asèptic i allò artístic té els seus millors referents en el disseny escandinau, on les vitrines de vidre mostren un refinament inusitat en la seva neteja visual, els seus petits detalls artesanals i la neutralitat dels seus colors: L'editora sueca Asplund ha desenvolupat la sèrie Frame en diferents mides que intercanvien portes opaques i transparents amb el denominador comú dels seus tiradors en cuir natural, que atenuen la fredor del vidre i aporten un toc singular al conjunt.
Menció especial mereixen les vitrines dels danesos Lindebjerg Design, la elegant col·lecció del qual es redueix a 4 senzills models realitzats en fusta de pi massís i pintats en blanc, gris, negre o antracita. Els seus línies pulcres i rotundes encaixen per igual en entorns clàssics, moderns o ambients eclèctics, i en comptar amb poc fons és factible adequar-les a qualsevol estança.
Els vitrines de paret augmenten les possibilitats: No resulten tan cares com les exemptes, se'n pot modificar l'emplaçament amb més facilitat i tot el que guarden es converteix en focus d'atenció com a quadre decoratiu. La màxima estètica en aquests models és fugir de la profusió (menys és més), evitar marcar les simetries i saber crear un efecte aparador barrejant els nostres accessoris pràctics amb peces escultòriques, objectes de família i records personals.
Des d'un punt de vista pràctic també es produeixen certs canvis, ja que les vitrines «gabinet» que solien col·locar-se al menjador per allotjar i exposar el parament més delicat passen a ser mobles útils a la cuina, fomentant així l'ús habitual d'aquelles vaixelles i cristalleries que es reservaven per a ocasions especials. Gaudim de la qualitat i de les coses boniques cada dia!
Quan el revister se'ns queda curt per tenir a mà els nostres llibres de capçalera, les revistes que consultem sovint o els nombrosos catàlegs que rebem cada temporada, una vitrina estreta pot solucionar-ne la distribució i el frontal transparent ajudarà a trobar el que busquem en un tres i no res. Aquesta versió 2.0 de les antigues biblioteques o prestatgeries d'obra opta principalment pel estil industrial, ja sigui en peces reciclades o en nous dissenys d'aspecte fabril plens de prestatges.
Tot i així continuen funcionant a la perfecció les clàssiques vitrines verticals de saló que uneixen superfície envidriada amb calaixos inferiors o petites portes abatibles, si bé s'aconsella triar-les en un estil diferent de la resta dels mobles trencant amb la tònica general del context decoratiu: Per exemple, models repintats d'aire rústic per a estades obertes tipus loft, dissenys d'aire neoclàssic en entorns minimalistes o peces auxiliars de fusta a porus obert si comptem amb mobiliari i fusteria lacats. Velles o noves, les vitrines estalvien espai, amaneixen racons, separen ambients i ens alegren la vista.