Nois durs o etiquetats simplement com a «tipus dolents». Perfils carismàtics que, a simple vista, semblen tenir una gran confiança en ells mateixos. Potser això és el que ens atregui d'ells, una visió associada de vegades a un mite que no sempre ens ofereix una relació de parella estable i satisfactòria. Són diversos els estudis realitzats al voltant d'aquesta idea, interessats a esbrinar perquè solen ser aquestes tipologies masculines les que més habitualment sedueixen les dones.
Va ser Peter Jonason, de la universitat de nou Mèxic (EUA), qui va dirigir un grup de científics per obtenir conclusions al voltant d'aquesta idea. El més revelador va ser sens dubte saber que aquest tipus d'atracció se sol donar sobretot entre les dones més joves, canviant una mica la tendència a mesura que anem madurant. Però Jonason va demostrar, per exemple, l'alt índex d'èxit en els contextos universitaris, de tots aquells nois més extravertits, inestables, i amb tocs narcisistes. Quelcom a tenir en compte, ja que són aquest tipus de personalitats els que comporten més fracassos a l'hora d'establir una relació de parella. Vegem-ho amb detall.
El risc destablir una relació de parella amb una personalitat narcicista
Així és, els nois etiquetats habitualment com a «durs», amaguen en realitat una personalitat força perillosa. Òbviament no podem generalitzar, però en general presenten trets clarament narcicistes a més de mostrar una tendència al maquiavel·lisme. Aquesta darrera dimensió englobaria els comportaments següents:
- Conductes despòtiques, on es busca abans de tot el sentiment de superioritat, i la necessitat que els seus mèrits i talents siguin reconeguts.
- Solen disposar d'una empatia molt baixa, no són capaços de reconèixer emocions en laltra persona, perquè en general, valoren més les seves pròpies.
- Els criteris pels quals se solen relacionar és bàsicament per benefici personal. El seu encant, el seu atractiu, es desplega sobretot per assolir allò que desitgen, per això la seva resposta emocional és habitualment fingida.
- Solen ser hàbils manipuladors, i intel·ligents per aconseguir allò que desitgen.
Arribat a aquest punt, segur que et preguntaràs com és que moltes dones els troben atractius. El professor D. Asquith (2014), ens indica que solen ser precisament «els nois dolents» els qui més èxit sexual solen tenir. I això és degut bàsicament al fet que són seductors i que saben desplegar les estratègies adequades per atraure les dones.
Hi ha qui afegeix fins i tot la finalitat biològica i la idea que les dones, segons sembla, detectaríem en aquestes qualitats masculines uns bons indicadors de reproducció. Però deixant aquest qüestionable aspecte el que sí que sembla quedar clar és que aquest tipus d'atracció se sol tenir a les nostres primeres èpoques. Quan som més joves i ens deixem portar pel component del risc. Però hi ha una altra dada que també sol cridar latenció: més de la meitat de les dones que inicien una relació amb aquest tipus dhomes, saben perfectament que no acabaran bé. Que no els aportarà estabilitat. Però el simple «risc» que això implica, és per si mateix prou estimulant perquè valgui la pena.
Quines són les dimensions més saludables que hem de cercar en un home?
Sabem que no sempre podem triar les persones de qui ens enamorem. Però a mesura que creixem i que anem madurant, l'experiència ens demostrarà que hi ha diferents perfils més saludables que altres. Persones que seran capaces de fer-nos feliços i personalitats tòxiques que, tanmateix, únicament ens portaran patiment. Analitzem doncs quines dimensions són les que ens poden oferir més confiança en una parella:
1. Respecte i compromís
El respecte es tradueix en la sensació que som importants per a algú, en què valoren com som i allò que ens defineix. La confiança està implícita en el respecte «jo t'estimo pel que ets i confio en tu, per això et dono llibertat perquè segueixis creixent com a persona, i també al meu costat com a parella». El compromís també és fonamental per saber que una relació té futur, que no és una necessitat momentània que es trencarà en el moment que un dels dos deixi d'interessar-lo. El compromís està en els plans de futur a curt i llarg termini, en això que ens ofereix seguretat i estrènyer més vincles afectius amb la nostra parella.
2. Comunicació i empatia
És essencial. El poder comunicar-nos obertament amb algú sabent que som escoltats i compresos, que s'atenen les nostres necessitats, que poden llegir en les nostres paraules i els nostres gestos, és bàsic en una relació de parella. El poder parlar de manera constructiva, amb la complicitat de les mirades i les carícies és molt important. Són moments on intuïm aquesta empatia per part de l'altre, que entén què ens fa feliç i què ens fa mal… tot això, configurarà sens dubte una relació de parella estable i saludable. Allà on trobarem la felicitat.
Per concloure. Els nois dolents tenen magnetisme i carisma. Però només al món del cinema. A la vida diària aquest tipus de personalitats solen ser una mica immadures i amb tendència al fracàs emocional. Poden resultar molt atractius a la nostra època de l'institut o en els primers anys de la universitat, és clar, allà on l'emoció i el risc sempre és més estimulant. Però a mesura que madurem, anirem sabent què és de debò allò que ens convé. I potser fins i tot, aquests nois dolents també acabin madurant amb el temps i es converteixin en persones que valguin la pena. Qui ho sap.