Aquest mes viatgem a través d'aquestes quatre novetats literàries a una altra època. Ho fem a través d' autores de el segle XIX i XX com Louisa May Alcott, Anne Brontë o Flora Thompson, i Anne Hébert i els seus protagonistes femenines. ¿Preparats per gaudir amb les seves històries?
La clau misteriosa i el que va obrir
Autora: Louisa May Alcott
Traduït per: Micaela Vázquez Lachaga
Editorial: Funambulista
L'amor sembla regnar a la mansió dels nobles Richard i Alice Trevlyn, Situada a la bucòlica camp anglès; però, la visita intempestiva d'un estrany i unes paraules intercanviades entre aquest i el seu espòs, que Alice escolta d'amagat, són el principi d'una inexplicable tragèdia que alterarà per sempre la tranquil·litat de la família Trevlyn. Què nefastes notícies hi haurà comportat el visitant? Per què cau Alice en un estat de debilitat física i mental que ni tan sols aconsegueix alleujar la presència del seu nadó Lillian? Quina relació tindrà en tot això l'aparició, uns anys després, de Paul, un jove que entra a el servei de lady Trevlyn i de la seva filla adolescent? I què obrirà la misteriosa clau que dóna el títol a aquesta deliciosa novel·la breu?
Plena de suspens fins a l'última pàgina, La clau misteriosa i el que va obrir és, com afirma en la introducció Micaela Vázquez Lachaga, traductora de l'obra, una «combinació d'ingredients que sens dubte atraurà a qualsevol lector que gaudeixi amb les històries de misteri i romanç vuitcentistes, així com a tot aquell que apreciï l'obra literària de Louisa May Alcott i vulgui conèixer el seu costat més gòtic i intrigant ».
Agnès Gray
Autora: Anne Brontë
Traduït per: Menchu Gutiérrez
Editorial: Alba
"Que meravellós seria convertir-se en una institutriu! Sortir a el món ... guanyar el meu propi suport ... Ensenyar a madurar als joves! " Aquest és el somni de la filla d'un modest vicari, Un ideal d'independència econòmica i personal, i de lliurament a una noble tasca com l'educació. Un cop complert, però, els personatges d'aquest somni es revelen més aviat com monstres de malson: nens brutals, jovenetes intrigants i cap calent, pares grotescs, mares mesquines i indulgents ... i enmig de tot això la jove somiadora, tractada poc menys que com una criada.
Agnes Grey (1847), primera novel·la d'Anne Brontë, és una àrida revelació basada en experiències autobiogràfiques de l' precari status, material i moral, d'una institutriu victoriana; i constitueix alhora un relat íntim, gairebé secret, d'amor i humiliació, en què el "jo més sever" i el "jo més vulnerable" sosté una dramàtica batalla sota del que la mateixa heroïna defineix com el "ombrívol tint de l' món inferior, el meu propi món ".
Heatherley
Autora: Flora Thompson
Traduït per: Pablo González-Nou
Editorial: Full de llauna
«Una càlida tarda de setembre de les acaballes de segle XIX, una noia travessava els límits de Hampshire camí a Heatherley. Portava un vestit de llana marró i una gorra de pell de castor adornat amb dues petites plomes d'estruç. L'últim en roba per al camp. »
Aquesta noia és Flora Thompson, Laura a la ficció, i el poble a què es dirigeix, Grayshott, on Flora es va establir en 1898 com a encarregada de l'oficina de correus. Allà l'esperen els sinistres Hertford, els seus patrons; clients tan distingits com Arthur Conan Doyle o Georges Bernard Shaw, assidus usuaris de l'telègraf local; o la coqueta boutique de madame Lillywhite ( «barreteria, sastreria i préstec de llibres»), on Laura de tant en tant es pot permetre adquirir noves lectures.
En plena era de la humil bicicleta, de les primeres fotografies Kodak i de les escandaloses suffragettes, Heatherley és un nou capítol en la vida de la serena i independent Laura, una rateta de camp -com l'anomenen els seus moderns amics cap de siècle- el hàbitat natural sempre van ser els boscos i la natura silvestre que vam conèixer per primera vegada en la seva meravellosa Trilogia de Candleford.
els mascarells
Autora: Anne Hébert
Traduït per: Luisa Lucuix Venegas
Editorial: Impedimenta
Els mascarells tradueix el món cruel i incestuós d'una petita comunitat anglòfona, Aixafada per una onada catòlica de parla francesa. Premi Femina 1982, aquesta novel·la suposa el retrobament amb un desastre fatal marcat pel crim i la barbàrie. Una invitació a l'complex i poètic univers de Hébert.
El 31 d'agost de 1936, dos adolescents, Olivia i Nora Atkins, desapareixen en Griffin Creek, un poble canadenc en què la foscor sembla ser constant. Envejades per la seva bellesa, el seu rastre es perd en una platja salvatge. La imatge de les noies es fon amb el paisatge marítim, i el vent sembra un clima advers, perfecte per a l'elucubració, en què bateguen les petjades del prohibit i el sinistre. Aviat es descarta que la seva absència sigui fruit de la casualitat: la desgràcia es ve rumiant des de fa temps. A través de les veus dels personatges, així com d'algunes cartes, assistim a un procés imparable en el qual la catàstrofe capgira de manera radical a la comunitat, anquilosada en la tradició i en un exacerbat culte religiós. I és que el destí de la petita població quebequès sembla estar subjecte irremeiablement als designis de Déu.
¿Cuál de estas novedades literarias os apetece mas leer? ¿Os ocurre como a mi que las queréis todas? Recuerda que cada mes en Bezzia compartimos contigo algunas novedades literarias y que el mes pasado lo dedicamos a obres que versen sobre la soledat. Si t'interessa el tema, ¡Fes-un cop d'ull!