Revisant recentment aquesta llarga llista de lectures de les quals m'agradaria algun dia gaudir, queia al compte de com resultava de recurrent entre aquestes el desarrelament, la memòria i la pertinença. I no he pogut evitar confeccionar una petita llista per a vosaltres amb novel·les recentment arribades a les llibreries que aprofundeixen en el tema.
Completen la llista cinc novel·les que tracten sobre el desarrelament i la pertinença i totes cinc han estat escrites per dones. Dones de diverses procedències que ens permeten conèixer a través de la prosa diferents realitats. Jo m'he llegit ja dues d'aquestes novel·les: Pedres a la butxaca i Desencaixada, totes dues molt recomanables. I tu, n'has llegit alguna?
Quant or amaguen aquests turons
- Autora: C Pam Zjang
- Editorial: Gatopardo edicions
Ba mor de nit; Ma fa temps que se'n va anar. Lucy i Sam, de només deu i dotze anys, han perdut els seus pares, iimmigrants xinesos a l'època de la febre de l'or. Fugint de l'hostilitat del seu poble miner, carreguen amb el cadàver en descomposició del pare per donar-li una sepultura digna i fundar un nou començament. Viatjant a la deriva en una terra que nega la seva existència per raons de raça i gènere, toparan amb ossos de búfal gegants, empremtes de urpes de tigre i els fantasmes d'un paisatge devastat, i afloraran els secrets familiars, les rivalitats fraternes i els albirs d'un futur diferent i quimèric on la lluita per la supervivència doni pas a la pau de l'arrelament.
Quant or amaguen aquests turons és una novel·la èpica i visionària sobre la memòria, la pertinença i la recerca d'una llar en un país en expansió. Amb una prosa succinta i rítmica, C Pam Zhang barreja el simbolisme xinès i l'imaginari del llunyà Oest per crear una mitologia profundament personal. Amb aquest correctiu ferotge al mite fundacional de l'Oest llunyà, Zhang se situa com una de les veus més prometedores de la literatura nord-americana, a l'alçada d'autors com Jesmyn Ward, Ocean Vuong i RO Kwon.
Desencaixada
- Autora: Margaryta Iakovenko
- Editorial: Cavall de Troia
«El meu passat havia quedat esborrat a nivell legal. Jo no tenia cap partida de naixement. De la persona que va néixer a Ucraïna només en quedaven els rastres escampats a la meva pròpia memòria, fets esquinçalls. Tota la meva vida fins ara s'havia dissolt com un terròs de sucre al te. Legalment, fins fa dues setmanes, jo no existia. I tot el que recordava de mi mateixa tampoc podria haver existit».
La història de Daria Kovalenko Petrova -nascuda a Ucraïna el 1992 però aviat traslladada a Espanya- es constitueix com un punt de fuga al qual pararà el relat d'una ruptura amorosa a l'edat d'Instagram, la reconstrucció d'un relat familiar marcat per la migració, les dificultats econòmiques i el testimoni d'una generació que n'ha assumit les condicions materials com un estat de crisi permanent. Alhora, la biografia del nostre personatge allotja la història de dues decepcions: la de la Unió Soviètica al segle XX i la de la societat occidental al segle XXI.
Influïda per la ficció de Zadie Smith, la lírica d'Anne Carson o el periodisme de Svetlana Aliexevich, l'òpera prima de Margaryta Iakovenko sobresurt particularment per la capacitat d'enredar una història subjectiva en un complex teixit sociopolític, i per la singular naturalesa de la seva narradora : captivadora tant per la fragilitat com per la contundència.
La torre guaita
- Autora: Elizabeth Harrower
- Editorial: Impedimenta
Un clàssic de la literatura australiana. Un retrat incisiu sobre la por, la crueltat domèstica i la tirania matrimonial. Una novel·la punyent i implacable sobre el revers fosc de l'amor.
La Laura i Clare Vaizey estudien en un internat. No han sabut mai què és l'amor familiar i han après a valdre's per si mateixes, però quan el seu pare mor, l'absència es converteix en un problema real. La mare les treu del col·legi perquè s'encarreguin de tenir-ne cura, iniciant un procés d'anul·lació en què les germanes aprenen que la millor manera de sobreviure és en silenci.
Qualsevol ambició queda descartada, de manera que quan Felix Shaw, el cap de Laura, li proposa matrimoni, ella accepta sense més ni més, donant per fet que també s'ocuparà de Clare. Shaw no té empatia, i gaudeix humiliant i aïllant les germanes fins a aconseguir el control de la casa i de les seves vides. Això sí: la violència mai no és evident. Els xantatges, la culpa i el menyspreu es mostren sota una pàtina de normalitat, cosa que fa que tot resulti molt més terrible.
Niadela
- Autora: Beatriz Montañez
- Editorial: Errata Naturae
Suposem que portes anys treballant a la televisió, presentant un programa a prime time. Ho tens tot: fama, diners, reconeixement professional, una rica vida social… Però sents que alguna cosa fa crac. I ho deixes tot. Però ho deixes de debò. Perquè saps que arrossegues una ferida profunda i molt antiga que ni la fama ni els diners ni els reconeixements han pogut guarir. I és hora d'ocupar-se aquesta ferida.
Aquesta és la història de Beatriz Montañez. Ella va decidir anar a viure a una cabana de pedra, antiga casutxa pagesa, que ja feia diverses dècades que estava abandonada. No hi havia electricitat, ni aigua calenta, ni cap ésser humà a menys de vint-i-cinc quilòmetres a la rodona. Era perfecta, doncs era el moment d'apostar fort, de veure-se-les tot sol amb aquella dona buida o buidada. Un confinament extrem? Un experiment? Un rampell? Ni de bon tros. Beatriz Montañez viu en el seu modestíssim refugi més de cinc anys… Simplement dedicada a escriure.
La història que ens explica a Niadela és la d'una despossessió: l'abandó de si mateixa per poder trobar-se amb aquella que una és en realitat. Però com fer aquest viatge immòbil? Com s'ha fet des de fa mil·lennis: aturant el teu moviment, separant-te del grup o de la tribu, agusant la vista i l'oïda per entendre allò que la natura et vulgui explicar. Així, Niadela es converteix en un exercici excepcional d'atenció, d'observació, d'escolta; en altres paraules, de pura nature writing, en què amb paciència, amb precisió i amb un hàlit poètic extraordinari, l'autora ens narra el constant esdevenir, tan efímer com meravellós, de la vida que brolla al seu voltant.
Pedres a la butxaca
- Autora: Kaouther Adimi
- Editorial: Llibres de l'asteroide
Una noia decideix deixar casa seva a Algèria i instal·lar-se a París per buscar la llibertat i els nous horitzons que la ciutat li brinda. Cinc anys després està atrapada entre dos mons: el dia a dia a la freda capital és molt més dur del que pensava, i encara que sent nostàlgia per la seva vida anterior, les contínues trucades telefòniques de la seva mare recordant-li que el seu principal objectiu hauria de ser trobar marit la convencen que el retorn no és una alternativa. En saber que ha de viatjar a Alger per assistir al casament de la seva germana petita, no podrà evitar una certa sensació de fracàs.
L'autora de l'aclamada Les nostres riqueses descriu amb frescor i sensibilitat les nostres contradiccions internes, el pes dels nostres orígens i del nostre passat, a més del neguit i la solitud que suposa creure que no encaixem enlloc. Un retrat honest i tragicòmic que és també una denúncia de les imposicions socials que marquen la vida i el pensament de milions de dones.
Després de llegir les sinopsis, quina d'aquestes novel·les que tracten sobre el desarrelament t'agradaria llegir? Si t'agrada llegir i encara no has fet una ullada a la llista de 5 llibres sobre vida sostenible que publiquem dissabte, a què esperes?